Cuma pœu la matris de stampagg produrr prudott qualificà?
Tanti gent sun intimidà de disegnar di stampi. Chestu l’è perché minga sultant tanti fatur g’han de vèss cunsiderà durant la prugetaziun, ma ancamò püsee impurtant, despess rivan minga a avegh el resultà desiderà durant i prœuf, e dumandan plü revisiun. Donca, cumulà esperienza travers de la prategh l’è parècc vantaggiüs per el disegn del disegn.
I ses ponts seguents inn sintetizads dei noster injegner :
1. Materiai
I bon materiai sun la mità de la bataja. Quand se trata de disegn, l’impurtanza di materiai la pœu minga vèss sottavalutada.
I principal lami d’acciaio suttil laminà a frecc duperà per el disegn cumprenden l’acciaio 08Al, 08, 08F, 10, 15 e 20 . 08 l’è el püsee duperà e l’è dividuu en acciaio cun montagg e acciaio mort. L’acciaio cun la montatura ufriss un bas prezi e una bona qualità de superfiss, ma mustra anca una segregaziun severa e una tendenza al invegiament de tensiun, rendend minga adatt per part che dumandan volt prestaziun de stampagg e stritt requisit de aspètt. L’acciaio mort ufriss di prestaziun superiur, cun proprietà uniform, ma g’ha un prezi püsee volt. Un grad rapresentatif l’è l’acciaio 08Al mort en aluminio. I acciai furesté g’han duperà acciai de disegn SPCC-SD, che g’ha di proprietà de traziun püsee bon de 08Al. 1. Se i requisit del materiai del client sun minga tant sever e i prœuf ripetù sül mudel g’han minga de sudisfar i requisit, pruva un olter material.
2. Determinaziun di dimensiun en bianch
Per i part rotant facil, el diameter en bianc cambia durant el prucess de asciugament minga-, ma el spessur del material resta visin al spessur uriginal. Chestu pœu vèss calculà sü la bas del principi che la superfiss en bianc l’è istess a l’area de la part disegnada (giuntant un indennità de ritagli se l’è necesari el ritagli). Però, i part disegnà g’han despess di furm e di prucess cumpless e quai volt g’han bisogn de vèss diminuì. Anca se tanti prugram 3D sun dispunibel per svilupà i calcul, luur precisiun pœu no semper sudisfar la precisiun dumandada.
Cuma risolver el prublema del guast del prudut? Soluziun: Material de prœuva.
R. Un prodot al subiss plu passaj, el prim dei quai l’è jeneralment el sbiancament. Prim, fà di calcul en via de svilupp per avegh una cumprensiun approssimatif de la furma e di dimensiun del bianch, che vuutarà a determinar i dimensiun cumplesif de la stampa de sbiancament. Mudificà no i matris maschi e femina de la matris de sbiancament dopu che el pruget del mudel l’è cumplet. Prim, dupera el fil EDM per lavurar el bianch (i bianch püsee grand pœden vèss fresà e dopu tajà cunt una morsa). Dopu di sperimentaziun ripetù cunt el prucess de disegn sucesif, sun finalment determinà i dimensiun en bianch e dopu sun lavurà i matris maschi e femin per el prucess de sbiancament.
B. Dispon inversament el prucess: prœuva prima la stampa del disegn, e dopu lavura i dimensiun del bord de sbiancament del bianch, uttenend el dopu del resultà cun la mità del sforz.
3: Fatur de stirament (m)
El fatur de stirament m l’è un di parameter ciave del prucess in di calcul del prucess de disegn. L’è de solet duperà per determinar l’urden e el nümer di tratt. Tanti fatur influenzan el fatur de sluungament m, cuma i proprietà del material, el spessur relatif del material, el metud de sluungament (cioè la presenza o l’assenza de un porta-sluungament), el nümer de sluungament, la velocità de sluungament, el ragg del angul de la stampa maschio e femina e la lubrificaziun.
I principi de calcul e de seleziun per el fatur de stirament m sun argument fundamentai tratà en vari manual de stampagg e sun dispunibel vari metud, cuma la deduziun, la ricerca di tabel e el calcul.
R. El spessur relatif del material, el metud de sluungament (cioè la presenza o l’assenza de un porta-sluungament) e el nümer de sluungament sun dificil de regular durant la riparaziun de la stampa; procedi cun prudenza!
B. Aplicà el lubrificant sü la matris o involucrà un sacc de pellicula intorn al foji.
C. Se se verifica una crepadura a la traziun, aplicà el lubrificant sü la matris (minga sül perforaziun). Cuvert el pezz cunt un film de plastica spess 0,013-0,018 mm sul lat de la matris.
4. Trattament termich del pezz
Durant el prucess de sluungament, el pezz subiss una deformaziun plastica a frècc, cunt el resultà de induriment a frècc. Chestu reduss la sò plasticità, aumenta la sò resistenza a la deformaziun e aumenta la sò dureza. Inolter, se el pruget del mudel l’è minga approprià, pœu vèss necesari un ricoh intermedio per ammorbidir el metal e restaurar sò plasticità.
Nota: in di prucess general, l’è minga dumandada la ricoh intermedia, perché aumenta i cust. Scegli intra giontar olter passagg e ricoh. Duperà cun prudenza!
El ricoh l’è generalment fatt a bas temperadüra, famus anca cuma ricoh de ricristallizzaziun.
G’he sun dü cunsideraziun fundamentai durant el ricoh: la decarburizaziun e l’ossidaziun. Chichinscì, se cuncentremo sü l’ossidaziun. L’ossidaziun crea una scäla sül pezz, che g’ha dü effet dannus: reduss el spessur eficas del pezz e aumenta l’usura del muff.
Quand i cundiziun del azienda sun limità, se dupera de solet el ricoh cunvenziunal. Per redüss la formaziun de scäl, el forn g’ha de vèss riempì el püsee pien pusibel durant el ricoh. G’ho anca duperà quai metud minga cunvenziunal:
R. Quand g’he sun menu pezz, pœden vèss mes’cià cun olter pezz (pensand che i parameter del prucess de ricoh sun praticament istess).
B. Mett i pezz en una scatola de ferr, sigillai cun di saldadür e dopu cargai in del forn. Per levà via la scala, el decapament g’ha de vèss fatt dopu el ricoh, segond el cas.
Quand i cundiziun del azienda sun sufisent, se pœu duperà el ricoh a forn a azot, famus anca cuma ricoh lüminus. Senza un’atenta osservaziun, el culur sarà quasi istess che prima del ricoh.
5. Per i metal cunt un fort induriment a frecc o quand che se verifica la crepadura durant i stampi de prœuva e nissuna oltra soluziun l’è dispunibel, se pœu giuntà un pass de ricoh intermedi.
6. Per finì, quai punt giontif:
R. I dimensiun süi disegn del prudut g’han de vèss segnà sü un lat quand l’è pusibel per indicar en mod ciar se se riferisen a dimensiun esterni o interni. Marca no i dimensiun interni e esterni. Se g’he sun di prublem cunt i disegn furnì di olter gent, comunica cun luur. Se la coerenza l’è pusibel, alura la dovaria vèss raggiunta. Se no, la relaziun de montagg del pezz cun olter compunent g’ha de vèss cumpresa.
B. Per el prucess final, se i dimensiun del pezz sun esterni, la stampa l’è el fatur primari e la libertà se utèn reducend i dimensiun del perforaziun. Se i dimensiun del pezz sun interni, la stampa l’è el fatur primari e la libertà se utèn aumentand i dimensiun de la stampa.
C. Quant se prugetan i ragg angular del perforaziun e de la stampa, dupera i valur püsee piscinin pusibel per facilitar i riparaziun sucesif de la stampa.
D. Quand se determina la causa del crepadura del pezz, cunsidera el seguent:
I crepi causà de una scadent qualità del material sun despess sgrisolà o de furma irregular, menter i crepi causà del prucess o del mudel sun de solet püsee uniform.
E. “Püsee porta a rugh, menu porta a crepi.” Segond chestu principi, i cundiziun de fluss del materiai pœden vèss regulamentà regulament la presiun del porta-vuid, aumentand i nervadür de tiragg, regulament di ragg d’angul del perforaziun e del stampo e tajand i tacc del prucess sül pezz.
F. Per garantir la resistenza a l’usura e per prevegnir i stretch, el perforaziun e la matris, inscì cuma el porta-vuid, g’han de vèss s’ciopà e, se necesari, cromà dür.
Se l’è interessà al muff, l’è minga difficil cuntattar-n!
Foshan Davinci Tecnology Co., Ltd
Sit web: www.davinci.com
Whatsapp/Wechat/Telefon:+8618029293151
E-mail:sales1@vincienegy.com